El reciclatge, un dret
La idea de reciclatge ha sigut utilitzada en els més diversos àmbits de l’acció humana. No és una idea nova. Qui no recorda l’ús de cartó, vidre o envasos en l’obra de Picasso, Juan Gris o George Braque? O els draps per a elaborar paper des de fa segles? L’ús de les sobres de menjar en les zones rurals tenia una destinació assegurada. Per no parlar del canvi d’ús de molts productes una vegada que han esgotat la vigència per a la qual van ser elaborats. Llavors, quin és el canvi que s’ha produït en les societats occidentals perquè el reciclatge s’haja convertit en un fet nou?
La primera raó cal cercar-la en el convenciment que les matèries primeres són finites. A més de finites, la seua extracció està produint l’escalfament global i les conseqüències ens afecten a tots. Però hi ha més raons. El funcionalisme al qual s’associava qualsevol producte en l’era industrial va donar pas a un consumisme desaforat que, ara com ara, ja ha sigut matisat mitjançant el «consum responsable» i, més recentment amb el «consum ètic». Tant les administracions com la ciutadania han començat a fer passos per a adaptar-se a aquest nou model de comportament, encara que per a això ha calgut al seu torn un canvi en els objectius de la recerca i la innovació. I aquesta n’és una altra de les raons.
En el moment actual, qualsevol procés destinat a l’elaboració d’un producte, siga aquest funcional, d’entreteniment, moda, transport, comunicació… duu associat el consum ètic i està encaminat a reduir la petjada de carboni. Alguns dels exemples més recents els hem pogut comprovar en els estudis duts a terme a Rotterdam a l’hora d’asfaltar els carrers amb plàstic reciclat, i fins i tot, les carreteres. Tampoc s’ha mostrat aliè a aquesta tendència el món de la moda on el concepte chic o modernitat, arriba l’interiorisme tant o més que a la roba. O l’elaboració de fil sintètic a partir de plàstic reciclat. Qualsevol objecte, quasi sense excepció, pot tenir una segona vida gràcies al reciclatge, i les conseqüències d’aquest canvi de paradigma social son encara a les beceroles, per la qual cosa es fa necessari aprofundir en el canvi. Alguns ja comencen a plantejar el dret al medi ambient com un dret de quarta generació que les societats avançades no tardaran a incorporar al seu catàleg de drets i obligacions de la ciutadania.
