Les coses que no et diguí…
Tot i que el paisatge de les nostres ciutats i pobles ens han acostumat a l’iglú verd, boca fosca i ganxo superior, són encara molts els nostres desconeixements del gest de dipositar una botella a la boca d’aquest panxut. Aquest, com a màxim ens tornarà com a eco l’estrident cruixir, conseqüència de l’esmicolament, o el brindis no tan agut del contacte d’una botella contra l’altra.
Vegem algunes d’aquestes característiques. El vidre és un dels materials que pot reciclar-se infinites vegades. Adés mitjançant un llavat desinfectant. Adés mitjançant la trituració i la conversió del residu en un nou envàs.
El vidre té tres components bàsics: l’arena, la calç i la sosa. Les tres, matèries primeres que s’extrauen de la natura i que, per tant, suposen que consumim materials que deixen la seua petjada sobre la naturalesa. El reciclatge per lògica elemental comporta una reducció en el consum d’aquests materials i amb això, de la petjada ambiental.
Quan es fabrica una botella de vidre les dues opcions possibles tenen diferències abismals: fer-ho a partir de vidre reciclat significa un consum d’energia que pot arribar a ser un 60 per cent inferior que si ho fem amb vidre elaborat a partir de matèries primeres extretes directament de la natura. I un fet bàsic: la qualitat i funcionalitat és la mateixa.
Corre la llegenda que el vidre d’una botella no es pot utilitzar per a fer una botella de la mateixa qualitat. El vidre reciclat serveix per a fer un envàs semblant al que ha generat el residu, i per tant cal oblidar-se’n de les llegendes falses. És més, una xicoteta proporció del residu de vidre, aparentment inservible, té la seua funcionalitat a la ceràmica, l’asfalt…
Ara bé, el dipòsit, recollida i reciclat de vidre encara tenen recorregut. I el tenen no sols per la necessitat d’incrementar les quantitats de reciclatge, sinó perquè són molts els avantatges aparentment intangibles: es requereix menys energia (aproximadament un 26 % inferior), es redueixen les emissions a l’atmosfera (un 20 %), la contaminació de l’aigua és un 40% inferior… i així podem anar desgranant uns avantatges que no solament són xifres. Són qualitat de vida, responsabilitat per a unes millors condicions dels nostres fills, fins i tot, econòmicament, afavoreixen un canvi de paradigma cap a una economia de caràcter circular en la qual el procés és la clau de volta que s’allunya del caràcter extractiu de matèries primeres sobre el qual s’havia assentat el sistema de consum industrial.
En més d’una ocasió, el panxut iglú podria dir-nos cada vegada que s’engul una nova botella «i aquestes són les coses que mai no et diguí…»
