No l’abandones. No t’abandones

Si fa temps que no s’ha topat amb un frigorífic abandonat en un camí secundari o al peu de la senda que és a punt de trepitjar no crega que ha desaparegut l’obsolescència programada en un tres i no res. És millor que pense en els efectes de la consciència mediambiental. I en aquest cas en la llei. Des de 2015, això que pomposament anomenem residus d’aparells elèctrics i electrònics, o en altres paraules, llavadores, frigorífics, rentavaixelles…, tenim l’obligació de lliurar-ho (gratis total) o a un centre de reciclatge autoritzat, o al mateix venedor que ens entrega el nou. En cas de dubte, cride al seu ajuntament. Li l’arreplegaran o li indicaran on dipositar-lo.

L’economia circular pot donar tantes voltes com el tambor de la llavadora. Això sí, sense límits. Vosté compra la llavadora, l’usa durant tota la vida –la d’ella, no la de vosté–, i quan acaba el primer cicle, té una segona vida. El reciclador s’encarrega de desmuntar-la, descontaminar-la i, finalment, retorna a la cadena de producció els materials de què estava feta. I torna a començar. El contrari significa que hi ha una llavadora nova i una vella. Un producte nou i un altre abandonat. Un entorn més brut quan podria estar més net. Un consum irresponsable o una responsabilitat amb el medi ambient. Menys consum d’energia o més producció de residus. Aquestes dicotomies poden ser infinites… llevat que entre tots optem pel mateix: la responsabilitat amb nosaltres, amb el futur i amb l’entorn.

A la Comunitat Valenciana, durant els primers sis mesos de 2016, Ecolec, la fundació encarregada de gestionar tals residus, ha tractat 4.698 tones d’aquest tipus de residus de les 43.902 del conjunt de l’Estat. Lleugerament per sobre del 10 per cent del total. Una xifra que ha de continuar incrementant-se en els pròxims anys.

I ara, continua la senda que sempre vols tornar a trepitjar sense un residu que puga amargar la teua responsabilitat.