[:es]Nuestro mundo puede verse atrapado en un síndrome de Diógenes, si la economía circular, entre otras, no se convierte en parte de la estructura socioeconómica. Acumular desechos, en este caso de aparatos informáticos, compactos o por separado, conduce irremediablemente al colapso. Aún así, la solidez estratégica y jurídica son requisitos previos. Antes de que los residuos se nos rebelen como si de un nuevo Mad Max se tratase.
El desarrollo normativo y ejecutivo es una exigencia para la seguridad jurídica. Y en el momento actual, el Real Decreto 110/2015 sobre residuos de aparatos eléctricos y electrónicos, continúa a la espera de su despliegue reglamentario. Y este, el ámbito del reciclaje de los recursos eléctricos y electrónicos, está en constante crecimiento, si tomamos en consideración la creciente aparición de aparatos electrónicos, la renovación y modificación del parque domótico o el horizonte en vías de expansión de las gafas de realidad virtual.
El reciclaje, por tanto, es un modelo cultural. Una conciencia de la que es difícil desprenderse una vez asumida socialmente. Son, con frecuencia, automatismos generados desde el momento del diseño hasta su reciclaje con un nuevo diseño, con un nuevo producto, con una nueva utilidad.
Aunque Ecofimática, la fundación que forma parte de Recyclia, asume aquellos residuos eléctricos y electrónicos, y más concretamente los faxes, las impresoras y las fotocopiadoras de uso doméstico y profesional, deben clarificarse los ámbitos de actuación para que los procesos queden recogidos en protocolos concretos y no ocurra como en aquella fábula de Esopo en que arrendador y arrendatario se enzarzaron en una discusión sobre si en el precio del arriendo del burro también se incluía su sombra. ¿O no?[:va]El nostre món es pot veure atrapat en una síndrome de Diògenes, si l’economia circular, entre d’altres, no es converteix en part de l’estructura socioeconòmica. Acumular deixalles, en aquest cas d’aparells informàtics, compactes o per separat, condueix irremeiablement al col·lapse. Tot i això, la solidesa estratègica i jurídica són requisits previs. Abans que els residus se’ns rebel·len com si d’un nou Mad Max es tractés.
El desenvolupament normatiu i executiu és una exigència per a la seguretat jurídica. I en el moment actual, el Reial Decret 110/2015 sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics, continua a l’espera del seu desplegament reglamentari. I aquest, l’àmbit del reciclatge dels recursos elèctrics i electrònics, està en constant creixement, si prenem en consideració la creixent aparició d’aparells electrònics, la renovació i modificació del parc domòtic o l’horitzó en vies d’expansió de les ulleres de realitat virtual .
El reciclatge, per tant, és un model cultural. Una consciència de la qual és difícil desprendre un cop assumida socialment. Són, sovint, automatismes generats des del moment del disseny fins al seu reciclatge amb un nou disseny, amb un nou producte, amb una nova utilitat.
Encara que Ecofimàtica, la fundació que forma part de Recyclia, assumeix aquells residus elèctrics i electrònics, i més concretament els faxos, les impressores i les fotocopiadores d’ús domèstic i professional, han de clarificar els àmbits d’actuació perquè els processos quedin recollits en protocols concrets i no passi com en aquella faula d’Esopo en què arrendador i arrendatari es van embrancar en una discussió sobre si en el preu de l’arrendament del burro també s’incloïa la seva ombra. O no?[:]
