[:es]Quien más quien menos desconoce lo que es un RAEE. El que más se acerque a ello lo relacionará con la RAE (de nuevo las siglas) y, al parecer solo los muy duchos en el tema, nos dirán que al fin y a la postre se trata de algo tan sencillo como residuos de aparatos eléctricos y electrónicos. ¡Eureka! Un RAEE es nuestro ordenador fuera de uso, la pantalla del televisor que dejó de funcionar, la cafetera de cápsulas cuando ya no sale el cafelito, los aparatos fotovoltaicos o las lámparas led, entre otros. Algo así como nuestro día a día que, mientras los aparatitos funcionan sabemos dónde colocarlos, pero nos generan dudas –no siempre, es cierto– cuando nos preguntamos qué hacer con ellos cuando dejan de funcionar.
¿Qué hacemos con todos estos aparatejos, grandes o pequeños, útiles pero ya inútiles? ¿Ahora qué? Los RAEE –ahora que ya sabemos que son– se reciclan y pueden rehacer su vida. Cada uno tiene su lugar asignado en la cadena circular según el Real Decreto 110/2015, sobre residuos de aparatos eléctricos y electrónicos, que no hace sino traer al entramado jurídico español la Directiva 2012/19/UE, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 4 de julio. Respiremos tras tanta norma. Es más fácil.
Y así podemos llegar a saber quién recoge nuestro aparatito, ya sin vida, para resucitarlo. Los SCRAP son los encargados. ¡Sí, hombre! Son los Sistemas Colectivos de Responsabilidad Ampliada del Productor o, en otras palabras, las organizaciones responsables de la recogida del residuo en el comercio o el ecoparque donde se ha depositado y que en nuestro caso son Ambilamp, Ecoasimelec, Ecofimática, Ecolec, Ecolum, Ecoraee’s y Ecotic, European Recycling Platform. Cada uno de ellos con su residuo a cuestas. Pues bien, ya tenemos una idea un poco más clara de lo que es un RAEE, y un SCRAP, y sabemos que nuestra relación con la electrónica, no termina cuando deja de funcionar.
Ahora pues sabemos qué hacer y qué se hace con él. Tratémoslo como se merece.[:va]Qui més qui menys desconeix el que és un RAEE. Podem dir que qui més s’hi acoste el relacionarà amb la RAE (més sigles) i, pel que sembla solament els experts en el tema, ens diran que al capdavall es tracta d’una cosa tan senzilla com són els residus d’aparells elèctrics i electrònics. Eureka! Un RAEE és el nostre ordinador fora d’ús, la pantalla del televisor que va deixar de funcionar, la cafetera de càpsules quan ja no hi raja el cafenet, els aparells fotovoltaics o els llums led, entre d’altres. Si fa no fa el nostre dia de cada dia que, mentre els aparells funcionen sabem on col·locar-los, tot i que –no sempre, és cert– quan deixen de funcionar ens preguntem que fer amb ells.
Què fem amb tots aquests trastos, grans o xicotets, útils però ja inútils? Ara què? Els RAEE –ara que ja sabem que són– es reciclen i poden refer la seua vida. Cadascun d’aquests té el seu lloc assignat en la cadena circular segons el Reial decret 110/2015, sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics, que no fa cap altra cosa que transposar a l’entramat jurídic espanyol la Directiva 2012/19/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de juliol. Respirem després de tanta norma. És més fàcil que tot això.
I així podem arribar a saber qui arreplega el nostre aparellet, ja sense vida, per a ressuscitar-lo. Els SCRAP són els encarregats. Sí, home! És clar. Són els Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor o, en altres paraules, les organitzacions responsables de la recollida del residu al comerç o l’ecoparc on s’ha dipositat i que en el nostre cas són Ambilamp, Ecoasimelec, Ecofimática, Ecolec, Ecolum, Ecoraee’s i Ecotic, European Recycling Platform. Cadascun d’aquests amb el residu al coll. Doncs bé, ja tenim una idea una mica més clara del que és un RAEE, i un SCRAP, i sabem que la nostra relació amb l’electrònica, no acaba quan deixa de funcionar.
Ara sabem què fer i què es fa amb ell. Tractem-lo com es mereix.[:]
