[:es]
Cuando uno surfea por internet asume que puede encontrarlo todo. Trastos abandonados, lujo en la milla de oro de cada ciudad. Y mucho trabajo en el proceso. Hubo una época, incluso que el mundo artístico se apropió de la neutralidad, de la aparente cotidianidad, de los objets trouves para convertirlos en obra artística. En este último caso, la transformación del objeto neutro, en objeto artístico era un proceso mental. Mientras, en los primeros casos, se produce una elaboración a partir de un producto ya existente que, mediante su procesamiento, se recicla en un nuevo objeto o producto.
Nos situamos ante lo que se ha denominado reciclaje 3.0. Un modelo de alta tecnologización en el proceso que alcanza ámbitos tan distantes como la transformación de las piezas de los automóviles o la conversión de las redes de pesca abandonadas en el fondo del mar en fibras de nylon. Se produce una confluencia tecnológica en el que ha sido necesaria una doble transformación, la del producto que convierte en casi infinita la materia prima sobre la que se trabaja, y a su vez, produce en la mentalidad del usuario/consumidor un cambio de percepción de los conceptos, tanto del lujo como de la funcionalidad, del consumo como de la calidad. Todo ello a través del reciclaje 3.0. Un cambio de paradigma suscitado no solo por los avances tecnológicos, sino por la existencia de una mayor sensibilización que la ciudadanía y las empresas han ido forjando en la medida en que las exigencias de calidad, la funcionalidad, la gama de productos y la conciencia ciudadana tienen ya un punto de partida equiparable al estándar de una sociedad responsable con el medio ambiente.
Marcel Duchamp dio al traste con la mayoría de los prejuicios almacenados con los años sobre la obra de arte. Junto a las bravatas de sus contrarios, tan exageradas como las adulaciones de sus admiradores, sometió la obra a una nueva visión. Algo semejante está ocurriendo con el reciclaje 3.0, cuando la principal diferencia del producto acabado con respecto al tradicional es la infinitud de la materia prima con la que ha sido producido.
[:va]Quan un surfeja per internet assumeix que pot trobar-ho tot. Trastos abandonats, luxe a la milla d’or de cada ciutat. I molta feina en el procés. Hi va haver una època, fins i tot que el món artístic es va apropiar de la neutralitat, de l’aparent quotidianitat, dels objets trouves per convertir-los en obra artística. En aquest últim cas, la transformació de l’objecte neutre, en objecte artístic era un procés mental. Mentrestant, als primers casos, es produeix una elaboració a partir d’un producte ja existent que, mitjançant el seu processament, es recicla en un nou objecte o producte.
Ens situem davant del que s’ha anomenat reciclatge 3.0. Un model d’alta tecnologització en el procés que arriba àmbits tan distants com la transformació de les peces dels automòbils o la conversió de les xarxes de pesca abandonades al fons del mar a fibres de niló. Es produeix una confluència tecnològica en què ha estat necessària una doble transformació, la del producte que converteix en gairebé infinita la matèria primera sobre la qual es treballa, i al seu torn, produeix en la mentalitat de l’usuari/consumidor un canvi de percepció dels conceptes, tant del luxe com de la funcionalitat, del consum com de la qualitat. Tot això a través del reciclatge 3.0. Un canvi de paradigma suscitat no només pels avanços tecnològics, sinó per l’existència d’una major sensibilització que la ciutadania i les empreses han anat forjant en la mesura que les exigències de qualitat, la funcionalitat, la gamma de productes i la consciència ciutadana tenen ja un punt de partida equiparable a l’estàndard d’una societat responsable amb el medi ambient.
Marcel Duchamp va donar al trast amb la majoria dels prejudicis emmagatzemats amb els anys sobre l’obra d’art. Al costat de les bravates dels seus contraris, tan exagerades com les adulacions dels seus admiradors, va sotmetre l’obra a una nova visió. Una cosa semblant està passant amb el reciclatge 3.0, quan la principal diferència del producte acabat respecte al tradicional és la infinitud de la matèria primera amb què ha estat produït.[:]
